Llocs d'Interès | Centre d'Intrepretació del País dels Esterregalls

Llocs d’Interès

El PEDRÓ DE L’ERMITA DE QUADRES

GÀBIA DE FERRAR D’ISÒVOL I ALL

PARADOLMEN DEL TOSSAL D’ISÒVOL

RESTES DE LA CENTRAL D’OLOPTE

PALANCA DEL RIU DURAN

FONT D’ISÒVOL

TOSSAL D’ISÒVOL I OLOPTE

LA VALL DEL RIU DURAN

COVA D’EN MANENT

PONT DE LA CENTRAL

ESGLÉSIA DE SANT JAUME D’ALF

FORN DE CALÇ D’ISÒVOL

PONT DEL DIABLE

RESERVA NATURAL DEL RIU SEGRE

FORN DE PA D’ISÒVOL

EL MAS RAVETLLAT I EL DESPOBLAT D’ALF

MENHIR DEL TOSSAL

ESTERREGALLS

EL SAFAREIG DE LA VOLTA D’ALL

COVES D’OLOPTE

LA PALANCA DEL RIU SEGRE

CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL PAIS DELS ESTERRAGALLS

El PEDRÓ DE L’ERMITA DE QUADRES

Davant de l’ermita de Quadres, hi podeu veure el Pedró. Es tracta d’una pedra amb la creu de terme, on antigament es deixava la Mare de Déu i el capellà feia un petit sermó durant l’aplec de Sant Bernabé. Al santuari de Quadres s’hi celebraven dos aplecs molt populars. El primer, per la diada de Sant Bernabé, l’11 de juny, i el segon, per la Mare de Déu, el dia 8 de setembre. L'ermita de Quadres fou durant molts segles un santuari venerat i lloc de pelegrinatge. Durant els segles XIII i XIV, ja era coneguda com a domus hospitalis de Sancta Maria de Cadris, capella d’hospital, on acudien els peregrins i viatgers que baixaven del coll de la Perxa cap a la Seu d’Urgell, seguint el camí de Sant Jaume.

GÀBIA DE FERRAR D’ISÒVOL I ALL

Les gàbies de ferrar bestiar consistien en quatre pilars de granit, amb uns suports de fusta, corretges per subjectar l’animal i politges per aixecar-lo. D’aquestes gàbies n’hi havia a cada poble i eren d’ús públic. Es feien servir per ferrar diversos animals, sobretot els bous i en general els animals que no donen la mà i que cal aixecar-los per poder-los ferrar. Quan calia ferrar una animal, el portaven a la gàbia, el lligaven amb les corretges i l’immobilitzaven. Després, amb l’ajuda de les politges, l’aixecaven uns centímetres i ja estava a punt per ferrar-lo. En podeu trobar una a Isòvol (prop de l’església) i a All (davant de casa la Quimeta de Cal Ferrer).

PARADOLMEN DEL TOSSAL D’ISÒVOL

Sortint del mirador del Tossal a mà esquerra hi ha un corriol que s’enfila pel mateix tossal cap al nord-est fins a dalt de la carena. Un cop passades unes fites, hi trobarem un collet amb uns arbres fruiters. Des d’aquet collet baixarem cap a l’esquerra uns 40 m en direcció nord-est, on trobarem el paradolmen del Tossal d’Isòvol (1.240 m). Es tracta d’una gran llosa de 2,4 m de llargada i 1,3 d’amplada amb un gruix entre 20 i 25 cm, buidada per sota, que forma una petita cambra d’uns 70 cm d’alçada.

RESTES DE LA CENTRAL D’OLOPTE

L’antiga Central d’Olopte, s'alimentava d'una sèquia que desviava part de les aigües del Duran i que actualment és reconeixible en algun tram concret. S'hi distingeixen vestigis del que havia estat la bassa que recollia i acumulava l'aigua de la séquia; l'enviava al molí a través de d'un tub metàl·lic amb un desnivell de deu metres aproximadament. Té tota la teulada ensorrada, i de moment es mantenen les quatre parets exteriors de l'immoble, tot i que alguna està també parcialment ensorrada. Segons veïns de la zona, s'havia utilitzat per produir llum elèctrica fins a la dècada dels anys 1930 i 1940.

PALANCA DEL RIU DURAN

La palanca del riu Duran, situada cap al darrer tram de la Vall del riu Duran, uneix el Tossal amb el Montcurto. La palanca és una passera feta de taulons, entre les dues ribes d’un riu. És una construcció més senzilla que un pont; les palanques són de fusta i cordes.

FONT D’ISÒVOL

La font d’Isòvol es troba en una de les entrades del poble i recull l’aigua del riu Duran, que es filtra per sota del tossal. A part de font, també era el safareig del poble.

TOSSAL D’ISÒVOL I OLOPTE

Els tossals d’Isòvol i Olopte són petits turons calcaris delimitats pel riu Segre i Duran. És un espai natural protegit on creix una flora rica i variada. L'element més característic n'és el boix comú. S’hi pot fer senderisme i gaudir d’unes bones vistes des del seu mirador, que es troba en una antiga pedrera de marbre rosat, típic d’Isòvol.

LA VALL DEL RIU DURAN

El riu Duran és un afluent del Segre que té la seva capçalera al circ d'Engorgs i neix a la serra de l’Esquella, a l’oest de la portella de Meranges i del massís del Puigpedrós. Se'n pot recórrer la seva vall per un sender que va seguint el curs del riu, travessant ponts i palanques per un bosc típic de ribera.

COVA D’EN MANENT

Al vessant sud-oest del tossal d’Isòvol, s’hi troba la cova d’en Manent (1.220 m). Per arribar-hi, un cop som al paradolmen del Tossal, hem d’encarar-nos a la cinglera rocosa on seguirem un corriol poc definit que davalla uns metres fins que acaba cobert per la vegetació. A uns metres es veu un freixe que indica la situació de la cavitat, que té uns 40 m de recorregut. Dins s’hi pot veure filons d’oligist llimonitzat, un mineral de ferro que sembla haver estat explotat antigament.

PONT DE LA CENTRAL

Als afores d’Olopte, al camí de la Vall, que comunica Olopte amb l’estret d’Isòvol, hi trobem el pont de la Central, que travessa el riu Duran i que és al costat d’un molí de planta quadrangular i murs paredats

ESGLÉSIA DE SANT JAUME D’ALF

Dins del mas Ravetllat, encara es pot veure la capella dedicada a Sant Jaume el Major, que fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret, la tradició cristiana creu que les seves restes es troben a la Catedral de Santiago de Compostel.la que és un important lloc de peregrinació del camí de Sant Jaume. Aquesta esglesiola està lligada a la llegenda de Sant Guillem que va ser un capellà o estudiant que, des de Tolosa, anava en pelegrinatge cap a Sant Jaume de Galícia al segle XI. Emmalaltí en passar per Isòvol i, sentint-se morir, demanà per una capella dedicada a Sant Jaume el Major. L’esglesiola de Sant Jaume del poblat d’Alf (antic llogaret situat a l’actual Mas Ravetllat, entre les poblacions d’All i Olopte) era la que estava més propera i després de pregar-hi, hi morí.

FORN DE CALÇ D’ISÒVOL

El forn de calç d'Isòvol està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Catalunya. L'antic forn conserva íntegrament la seva boca, tot i que està parcialment colgada de terra per la part inferior i només se'n veu la part superior. De la mateixa manera es conserva la volta de la fogaina, feta amb mitja volta a partir de maons. El canó o xemeneia és circular, fet també de maons.

PONT DEL DIABLE

El pont del Diable és un antic pont d’un camí ral al riu Segre a prop d’Isòvol. Actualment sols es conserva un dels tres ulls que tenia el pont, que van desaparèixer degut a una crescuda del Segre. És un bé patrimonial inventariat. Segons la llegenda, el diable va construir-lo a canvi de l’ànima d’una noia que es deia Poneta.

RESERVA NATURAL DEL RIU SEGRE

Reserva Natural Parcial que pertany a les Riberes de l’Alt Segre que presenta unes aigües en molt bon estat de conservació. Entre els arbres del bosc de ribera hi ha el vern, que pot arribar als vint metres d’alçada (de la seva fusta en feien esclops), el freixe de fulla gran i el pollancre. I pel que fa a la fauna, hi destaquen les granotes vermelles, el blauet i la merla d’aigua, que es troben en alguns punts del riu. És un lloc perfecte per caminar i fer senderisme a prop del riu.

FORN DE PA D’ISÒVOL

A prop de la rectoria de l’església de Sant Miquel d’Isòvol, hi trobem un antic forn de pa, on els habitants del municipi duien a coure el pa que feien a casa. Actualment està per rehabilitar.

EL MAS RAVETLLAT I EL DESPOBLAT D’ALF

Al camí vell d’Olopte, un cop passat el cementiri del municipi, hi ha el mas Ravetllat, on abans hi havia hagut el poblat d’Alf. L'ara despoblat d’Alf era situat prop del mas Ravetllat. Citat a l’Acta de consagració de la catedral d’Urgell (Alfi 839 ane) on hi hagué l’antiga parròquia de Sant Jaume d’Alf. Encara hi queda una esglesiola d'una petita nau coberta amb volta de canó que forma part de les dependències del mas Ravetllat (1593). Segons la història oral, es creu que la desaparició del llogaret d'Alf va ser degut o bé a la pesta negra que va afectar a tot Europa o bé a un esllavissament de terres a la zona dels Esterregalls que va cobrir Alf i l'antiga ermita de Quadres.

MENHIR DEL TOSSAL

Un cop agafem la carretera que va cap a Olopte, a uns 100 m, ens trobem a l’esquerra, dalt d’un petit turó, el menhir d’Isòvol, una pedra allargada, plantada a terra en posició vertical, de només 1,10 m d’alçada, 60 d’amplada i 30 de gruix màxim, amb una datació aproximada que va del neolític al calcolític. Les funcions eren diverses, com marcar límits territorials, centre de cerimònies religioses (sobretot funeràries) o un lloc de culte al sol.

ESTERREGALLS

Les Guilleteres, els Esterregalls —també Estorregalls— i darrerament també les Badlands són els noms que agafa aquesta zona àrida de colors grocs, ocres i vermellosos, caracteritzada per la presència de xaragalls, canals profundes i estretes, creats pel riu Segre. Més endavant, l’activitat minera de l’or al·luvial, que van dur a terme els romans (s. II aC, acaba de configurar aquest paisatge singular. Per arribar les Guilleteres d’Isòvol, s’hi pot anar a peu o en bicicleta per un itinerari molt agradable, d’un quilòmetre aproximadament, que surt de la plaça Major d’All. O bé amb cotxe, accedint-hi des de la mateixa carretera N-260, que uneix Puigcerdà i la Seu d’Urgell, agafant el trencall en direcció al cementiri municipal. Es pot estacionar el vehicle darrere del cementiri i des del mateix aparcament agafar un camí que ens durà a l’inici de l’itinerari dels Esterregalls.

EL SAFAREIG DE LA VOLTA D’ALL

Als afores d’All, hi trobareu el safareig de la Volta. És un antic safareig públic a l’aire lliure, d’aigües sulfuroses i magnèsiques, on es reunien les veïnes del poble per rentar la roba. L’aigua sulfurosa, gràcies a les seves qualitats, era molt apreciada tant per rentar la roba, sobretot la de llana, com per cuidar les mans mentre es feia la feina.

COVES D’OLOPTE

A prop del poble i enfilades a mitja alçada d'una cinglera sobre el riu Duran trobem les diferents boques d'aquestes cavitats. Es tracta de conductes de drenatge del Montcurto (o mont Cortàs), fet que s'aprecia en la morfologia arrodonida i allargada de les diverses galeries, principalment tubs rectilinis i fortament erosionats pel pas de l'aigua. Les coves no són d'accés gaire fàcil.

LA PALANCA DEL RIU SEGRE

La palanca del riu Segre és una passarel·la, antigament feta de troncs pels veïns dels pobles d’All i de Sanavastre, per tal de poder tenir un pas pel Segre. Normalment s’havia de refer un cop a l’any degut a les seves crescudes. Fa uns quants anys, es va substituir per una palanca feta de cables i cargols metàl·lics.

CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL PAIS DELS ESTERRAGALLS

A sota la plaça de l’església d’All, s’hi troba el Centre d’Interpretació del país dels Esterragalls. A dins es pot visitar la necròpolis que pertany a la Sagrera de Santa Maria d’All (una sagrera era el terreny sagrat que incloïa una església, el cementiri i els voltants). Les tombes més antigues corresponent als segles IX-X i s’han de vincular a la primera església preromànica d’All, l’anterior a l’actual. També s’hi poden veure un conjunt d’estructures urbanes construïdes a finals del segle XIV i un carreró que permetia l’accés a les cases. Al marge de l’interès museístic, el centre d’interpretació ofereix la possibilitat de conèixer millor el nostre municipi.